dimecres, 12 d’octubre de 2011

Nota de Getulio Vargas, president del Brasil (1882-1954)

Getulio Vargas (1882-1954) president del Brasil

Getulio Vargas, conegut com "el pare dels pobres", va ser probablement el polític brasiler més important i polèmic del segle XX. Cap de la revolució del 1930, va exercir de president electe en dues ocasions: del 1930 al 1945 (en un total de tres mandats seguits) i del 1951 fins la seva mort, el 1954.

El 24 d'agost del 1954, en la seva cambra del Palau del Catete, a Rio de Janeiro (llavors capital del país), el president va deixar el món amb l'ajut d'un tret de pistola al cor. Polític fins en això, la nota que va deixar deia el següent:


Una cop més les forces i els interessos en contra del poble es coordinaran i es desencadenaran sobre mi. No m'acusen, m'insulten; no em combaten, em calumnien i no m'atorguen el dret a defensar-me. Necessiten sufocar la meva veu i impedir les meves accions, perquè jo no em pugui continuar defensant com sempre he defensat al poble, especialment als humils.

Segueixo la destinació que m'he imposat. Després de dècades de domini i d'expoliació dels grups econòmics i financers internacionals, em vaig fer cap d'una revolució i vaig vèncer. Vaig començar el treball d'alliberament i vaig establir el règim de la llibertat social. Vaig haver de renunciar. Vaig posar el Govern en mans del poble. La campanya subterrània dels grups internacionals es va aliar als grups nacionals revoltats contra el règim de garantia del treball. La llei de lucres extraordinaris va ser detinguda al Congrés. Contra la justícia de la revisió del salari mínim es van desencadenar els odis. Vaig voler aconseguir la llibertat nacional amb la potenciació de les nostres riqueses a través de Petrobras. Quan comença a funcionar malament, l'ona de disturbis va créixer. La creació d'Electrobras va ser obstaculitzada fins a la bogeria. No volen que el treballador sigui lliure. No volen que el poble sigui independent.

Vaig assumir el govern enmig d'una espiral inflacionària que destruïa el valor del treball. Els guanys de les empreses estrangeres van arribar al 500% per any. Va arribar la crisi del cafè, que va devaluar el nostre producte principal. Vam intentar defensar el seu preu i la resposta va ser una violenta pressió sobre la nostra economia que ens va obligar a cedir.

He lluitat mes a mes, dia a dia, hora a hora, resistint una pressió constant, incessant, suportada totalment en silenci, oblidant-me de mi mateix, tractant de defensar al poble que ha quedat desemparat. No puc donar-los res més excepte la meva sang. Si les aus de rampinya volen la sang d'algú, si volen continuar xuclant-la-hi al poble brasiler, ofereixo la meva vida en holocaust. Trio aquest mitjà per estar per sempre amb vosaltres. Quan els humiliïn, sentiran la meva ànima sofrint al vostre costat. Quan la gana colpegi la vostra porta sentireu en el vostre pit prou energia per lluitar per vosaltres i els vostres fills. Quan us vilipendiaran sentireu la força del meu pensament per reaccionar.

El meu sacrifici us mantindrà units i el meu nom serà la vostra bandera de lluita. Cada gota de la meva sang serà una flama immortal en la vostra consciència que mantindrà sagrada vibració per a la vostra resistència. A l'odi responc amb el perdó. I als quals pensen que m'han derrotat els responc amb la meva victòria. Era esclau del poble i avui m'allibero per a la vida eterna. Però aquest poble del que vaig ser esclau ja no serà mai més esclau de ningú. El meu sacrifici romandrà sempre en la seva ànima i la meva sang serà el preu del seu rescat.

Vaig lluitar contra l'espoliació del Brasil. Vaig lluitar contra l'espoliació del poble. He lluitat a pit descobert. L'odi, les infàmies, la calúmnia no van abatre el meu ànim. Els vaig donar la meva vida. Ara els ofereixo la meva mort. No recelo. Dono serenament el primer pas cap al camí de l'eternitat i surto de la vida per entrar en la història.

Getulio Vargas



Malgrat que ja sabem que més d'algun escèptic pensarà que una gran part dels polítics actuals haurien de seguir l'exemple del senyor Vargas, jo ho desaconsello enèrgicament: les respectives brigades de neteja dels parlaments, despatxos i passadissos oficials, que no en tenen cap culpa, no haurien de suportar més sobrecàrrega de feina...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada